" […] "nacionalisme", un terme gens homologable a nivell europeu, pel seu evident tuf antidemocràtic. Arreu d’Europa s’entén com a nacionalisme, l’enfortiment de l’adhesió a la idea de nació, per mitjans diversos, i sovint directament barallat amb els principis del sistema democràtic. Les relacions que s’estableixen immediatament i de manera automàtica del terme "nacionalisme" són amb "autoritarisme", "feixisme", etc.
[…] Segons Fuster, el nacionalisme estatalista és el que tot tenint unes estructures d’estat perfectament normalitzades, encara promouen el nacionalisme, hi ha doncs, evidentment, algun tipus d’actitud no democràtica: autoritarisme polític, feixisme, voluntat d’assimilar alguna nació oprimida, etc.
El nacionalisme d’alliberament, en canvi, seria un nacionalisme provisional, que tendria com a objectiu fonamental l’emancipació d’una nació sense estat, i la dotació d’estructures d’estat per a aquesta nació. Un cop aconseguits aquests objectius, aquest nacionalisme hauria de desaparèixer com a tal. "Ens ha tocat haver de ser nacionalistes ara per a poder deixar de ser nacionalistes al futur". "
Els Països Catalans – Un projecte articulable, Bernat Joan
p. 103, La Busca edicions, Barcelona, 2004.
