Racó cultural

"¡Voilà! A primera vista un humilde veterano de vodevil en el papel de víctima y villano por vicisitudes del destino,

este “visage” ya no más velo de vanidad es un vestigio de la vox-populi ahora vacua desvanecida.

Sin embargo, esta valerosa visión de una extinta vejación se siente revivida y ha hecho voto de vencer el vil veneno de estas víboras en avanzada,

que velan por los violentos viciosos y por la violación de la voluntad.

El único veredicto es venganza, vendetta, como voto, y no en vano,

pues la valía y veracidad de ésta un día vindicará al vigilante y al virtuoso.

La verdad, esta vichysoisse de verborrea se está volviendo muy verbosa.

Así que solo añadiré que es un verdadero placer conocerte y que puedes llamarme V".

Tweet

[…] "També seria un acte de plena normalitat democràtica, per exemple, demanar la reforma, des de les mateixes files de les forces armades, de l’article 8.1 de la Constitució, que els atorga la defensa de la “integritat territorial” de l’Estat.

La integritat territorial de qualsevol hauria de ser un acte de lliure decisió democràtica. I per tant, civil. Un altre acte normal seria no interferir mai en la tramitació de lleis democràtiques, com va passar amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la destitució fulminant del tristament recordat tinent general Mena Aguado. I encara un altre consistiria a treure d’una vegada els escuts franquistes presents en alguns edificis castrenses i acatar la llei de símbols de Catalunya. També seria ben normal acceptar el plurilingüisme de l’Estat i actuar en conseqüència. La normalitat, cosa de tots."

Un acte de normalitat, Vicent Sanchis

Avui.cat, 14/10/2009

http://www.avui.cat/cat/notices/2009/10/un_acte_de_normalitat_74627.php

Tweet

[…] "I la guerra de Bòsnia ha estat una vergonya per a Europa precisament perquè els estats europeus han posat el valor de la unitat de l’Estat per damunt de valors com ara la democràcia, la llibertat o la sobirania popular. I, per descomptat, molt per sobre de valors com ara la convivència o la tolerància. Per als estats europeus que marquen la línea que teòricament ha d’anar seguint la futura unió, el valor suprem és el manteniment de l’estructura mateixa de l’Estat, per sobre de tots els altres valors que hem esmentat anteriorment” 

Els Països Catalans – Un projecte articulable, Bernat Joan

p. 92, La Busca edicions, Barcelona, 2004.

Tweet

FEDRA: “(Dirigint-se a les dones del cor). Dones de Trezè, que habiteu aquesta avantsala de la terra de Pèlops¹, ja altres vegades, en la llarga durada de la nit, he meditat com es destrueix la vida dels mortals. I em sembla que no actuen pitjor depenent de la disposició natural del seu enteniment, perquè n’hi ha molts que tenen seny. No, més aviat cal mirar-ho d’aquesta manera: sabem i comprenem allò que està bé, però no ho posem en pràctica, els uns per mandra, els altres per estimar-se més els plaers diferents als de la virtut². En la vida hi ha molts tipus de plaers: la xerrameca extensa, l’oci, que és un mal dolç, i els plaers vergonyosos. D’aquests n’hi ha de dues menes: uns que són bons i uns altres que són la ruïna de les cases. Si la delimitació fos sempre clara, tots dos conceptes no tindrien el mateix nom.”

^1-Trezè, una localitat situada a l’extrem de l’Argòlida, és com una avantsala del Peloponnès o terra de Pèlops per a qui arriba des d’Atenes.

^2-Aquesta opinió es contradiu amb la de Sòcrates, ferm partidari de la moral racional. Per a Sòcrates, els qui obren malament ho fan per ignorància, ja que el qui coneix bé es decanta sempre per la virtut. 

Hipòlit, Eurípides

 p.53, Edicions la Magrana,Barcelona, 2002.

La mort d’Hipòlit . Sir Lawrence Alma Tadema (1860)

Tweet

DIDA: […] "Tota la vida dels humans no és res més que dolor i no hi ha treva per a les penes. Si hi ha una vida més amable que aquesta, la fosca l’embolcalla i la cobreix de núvols. Ens mostrem enamorats de qualsevol cosa que llueix a la terra per la manca de proves del món de sota terra i ens deixem captivar per simples mites."

Hipòlit, Eurípides

 p.45 Edicions la Magrana,Barcelona, 2002.

Mort d’Hipòlit – Peter Paul Rubens (1611-1613)

Tweet

Si pots llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s’ha realitzat correctament. Rep una cordial benvinguda!

Tweet